EL MEU TIET

Bona nit internautes,

Avui el protagonista és ell. El meu tiet.

Es diu Pedro, té 58 anys, viu a Martorell en una llar-residència acompanyat dels seus amics i amigues, les seves aficions són; anar al cine a veure pel·lícules d’acció, anar al bar a prendre’s un refresc, ballar en qualsevol lloc que hi hagi música, i, estar amb la gent que més l’estima.

El Pedro pateix un retard mental que fa que tingui un 86% de grau de discapacitat intel·lectual. També, té diagnosticada una certa bipolaritat que agreuja la discapacitat. Realment, es conserva molt bé per l’edat que té i, quan parles amb ell, no sembla que tingui un grau tan alt de discapacitat. És un noi molt sociable i li agrada, o millor dit, li encanta ajudar a la gent. És amic dels seus amics i és molt afectuós amb la gent que estima. La meva relació amb el Pedro és intensa i plena de sentiments que ens fa que estiguem molt units.

El seu dia a dia és aixecar-se ben aviat per començar la jornada laboral en un centre ocupacional. Aquest centre està a Martorell i té el nom de Can Serra.

Can Serra és un Servei Social Especialitzat adreçat a atendre aquelles persones que, per les seves característiques, necessiten una atenció i uns recursos més específics.

El centre ocupacional de Can Serra, disposa de dos serveis:

•                        Servei de Teràpia Ocupacional (STO)
•             Servei Ocupacional d’Inserció (SOI)

Ambdós serveis, tenen l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual i/o física, però, el que els diferencia, és que el SOI és més per persones que tenen una capacitat productiva adequada per integrar-se en un centre especial de treball. En canvi, el STO, és per aquelles persones que el seu grau de discapacitat és igual o superior al 65% i no tenen capacitat de producció. El Pedro, està en el STO, però els primers anys d’inscrivir-se, va estar en el SOI.

Després d’haver explicat el centre ocupacional on el Pedro passa una bona part del seu temps, hem ve de gust explicar-vos quina és la meva relació amb ell.

Mica en mica ens hem anat unint més. Gràcies a ell, conec més el mon de la diversitat funcional, per què? Doncs perquè hem considero una persona força empatitzadora i amb ganes d’ajudar a persones que necessitin especial atenció i ell m’ha fet veure lo important que és la vida i de viure cada segon perquè passa volant. Vaig voler entrar en aquest mon tan magnífic. 

També, m’ha ensenyat que no només ell necessita que estiguem per ell, no, hi ha moltes persones amb diferents característiques que et reclamen, i a vegades, no ens assabentem.

Sales d'estimulació multisensorials

Bona tarda! Avui vull parlar-vos de les sales d’estimulació multisensorials per persones amb discapacitat. Tinc la sort d’haver pogut treballar un parell de vegades en aquestes sales i la veritat és que me’n porto una gran experiència que recomano a tothom.

Les sales d’estimulació multisensorial són entorns on qualsevol persona pot obtenir beneficis terapèutics, lúdics, socials i educatius. Pretenen millorar l’assimilació de la informació sensorial, optimitzant la seva relació amb l’entorn i el seu aprenentatge. 

 

Sala d'estimulació sensorial, Fundació Arc de Sant Martí, Martorell.

 Treballo a la Fundació Arc de Sant Martí de Martorell, destinada a nois/es amb discapacitat intel·lectual. La Fundació té diferents serveis que ajuden a la persona a millor la seva qualitat de vida. Trobem el Centre d’Atenció Diürna on està el STO, Servei de Teràpia Ocupacional, i el CAE, Centre d’atenció Especialitzada. Cada participant té un programa individual terapèutic amb les teràpies necessàries pel seu desenvolupament. 

El centre té una sala d’estimulació multisensorial on tots els usuaris han participat. En aquestes sales es fa una teràpia basada en una intervenció global destinada a proporcionar estímuls sensorials per mitjà d’una estudiada tècnica, anomenada “Snoezelen”.  Segons l’Associació d’Estimulació sensorial i Snoezelen, aquesta teràpia és definida com  “una filosofía, un marco dinámico de propiedad uintelectual basado en una relación sensible en curso entre el participante, el acompañante, y un ambiente controlado, donde se ofrece una multitud de posibilidades de estimulación sensorial.”

Les sales multisensorials ofereixen una multitud d’experiències sensorials com: efectes de llum, música, experiències tàctils, nombroses activitats, massatges, vibracions, sensacions, aromes estimulants, moviments, entre d’altres.

CUERDAS

“Cuerdas” és un curtmetratge d’animació escrit i dirigit per Pedro Solís García. La pel·lícula narra una bonica història d’amistat entre Maria i un nen que pateix una discapacitat. Aquesta petita historieta, ens parla de valors com el respecte, l’empatia, la igualtat i la tendresa, entre d'altres.



En la primera escena, es veuen les diverses actituds que prenen els alumnes en front l’entrada de l’alumne nouvingut. L’actitud de Maria és una actitud exemplar, ella, amb tan sols una mirada i un gran somriure, s’interessa en conèixer al nouvingut.

Penso que ser diferents és una de les coses que ens fa únics. Cadascú té les seves debilitats i les seves fortaleses, però això no significa que haguem de menysprear les debilitats de cada perquè són les que ens fan persones úniques. "Normal"? Segons el que entenc jo per “normal" és tan sols l’ordinari, allò mediocre. Lo divertit i lo que ens fa especials és allò que ens defineix com a diferents. Estic d’acord amb el que diu l’actor Johnny Deep, “Siempre he pensado que ser diferente no tenía nada de malo. Todos somos diferentes, pero hay una especie de temor en la sociedad a serlo”.

Fins ara, en l’educació i en general en la societat en la que vivim, no està informada ni conscienciada sobre la diversitat de persones que la formem. Com per exemple, el terme “retardat”, “subnormal”, “mongòlic” o “minusvàlid”, segueix persistint. Prou ja d’utilitzar termes d’indult cap a les persones amb discapacitat! Amb les paraules construïm la realitat que volem tenir, corregim i lluitem pels drets d’aquestes persones.

 

Després d’haver visualitzat el segon vídeo on recull el tràiler del curtmetratge “cuerdas”, podem veure la bonica amistat que sorgeix entre ambdós. Maria vol ajudar i, sobre tot, fer feliç al nouvingut. Per això, li explica contes, li ensenya a jugar a futbol, a saltar... tot amb l’ajuda d’una simple corda.

Aquest curtmetratge em fa reflexionar molt i fa que em sensibilitzi més davant d’una situació com aquesta. La Maria mostra diferents actituds i valors que la caracteritzen com una persona responsable, empàtica, riallera, respectuosa... Defensa molt el valor de la igualtat, tots som diferents però necessitem un tracte igualitari, anul·lant els prejudicis i estereotips cap a una certa persona o col·lectiu.

 

 

Tots som diferents!

 

Si ens retalleu desapareixem. Això Sí Que No

DINCAT Discapacitat Intel·lectual de Catalunya

El grup Dincat el formen entitats sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual.

Dincat es vol guiar sempre, en la seva actuació, pels principis de solidaritat entre els membres, cohesió interna, transparència, agilitat, eficàcia, qualitat de gestió, compromís d’incidir en l’entorn i participació democràtica. L’objectiu que duu a terme l’organització és el de vetllar pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i les seves famílies.

Familíes Dincat convoca una concentració el dimecres 25 de Novembre a les 18:30h a la Plaça Sant Jaume.

 

Diem #aixòsiqueno:

-       Perquè hi ha persones a casa que no poden accedir a serveis d’atenció diürna o residencials

-       Perquè hi ha una Llei de Dependència incompleta

-       Perquè les persones amb discapacitat intel·lectual tenen el dret a votar i a participar activament en la vida política com qualsevol ciutadà i se’ls hi prohibeix.

-       Per un copagament confiscador i abusiu

-       Per un accés al mon laboral digne i una inclusió laboral digne

-       Per una formació professional de qualitat

Un dels drets que us parlaré a continuació és el de l’habitatge, un dret fonamental que ha de tenir tot ciutadà. Tal com diu l’article 47 de la Constitució disposa: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. El dret més fonamental com és el de la vida queda en no res si no va acompanyat d’altres, com el de la llibertat, la subsistència, el treball o l’habitatge. Les persones amb discapacitat també tenen el dret a decidir el lloc on volen viure, i perquè no l’haurien de tenir? L'habitatge és l’espai on poden viure amb les seves famílies, amb la parella o compartint pis amb altres companys/es amb discapacitat tenint un monitor/a o educador/a o treballador/a social com acompanyants de suport.  També, poden viure en llars residències depenent del grau de discapacitat que presenten i la necessitat de la família en fer servir un servei d’aquest tipus. Lluitem perquè tinguin aquest dret perquè molts d’ells el necessiten i no el tenen.