Bona nit internautes,
Avui el protagonista és ell. El meu tiet.
Es diu Pedro, té 58 anys, viu a Martorell en una
llar-residència acompanyat dels seus amics i amigues, les seves aficions són;
anar al cine a veure pel·lícules d’acció, anar al bar a prendre’s un refresc,
ballar en qualsevol lloc que hi hagi música, i, estar amb la gent que més l’estima.
El Pedro pateix un retard mental que fa que tingui un 86%
de grau de discapacitat intel·lectual. També, té diagnosticada una certa
bipolaritat que agreuja la discapacitat. Realment, es conserva molt bé per l’edat
que té i, quan parles amb ell, no sembla que tingui un grau tan alt de
discapacitat. És un noi molt sociable i li agrada, o millor dit, li encanta
ajudar a la gent. És amic dels seus amics i és molt afectuós amb la gent que
estima.
El seu dia a dia és aixecar-se ben aviat per començar la
jornada laboral en un centre ocupacional. Aquest centre està a Martorell i té
el nom de Can Serra.
Can Serra és un Servei Social Especialitzat adreçat a
atendre aquelles persones que, per les seves característiques, necessiten una
atenció i uns recursos més específics.
El centre ocupacional de Can Serra, disposa de dos
serveis:
- Servei de Teràpia Ocupacional (STO)
- Servei Ocupacional d’Inserció (SOI)
Ambdós serveis, tenen l’atenció a persones amb discapacitat
intel·lectual i/o física, però, el que els diferencia, és que el SOI és més per
persones que tenen una capacitat productiva adequada per integrar-se en un
centre especial de treball. En canvi, el STO, és per aquelles persones que el
seu grau de discapacitat és igual o superior al 65% i no tenen capacitat de
producció. El Pedro, està en el STO, però els primers anys d’inscrivir-se, va
estar en el SOI.
Després d’haver explicat el centre ocupacional on el
Pedro passa una bona part del seu temps, hem ve de gust explicar-vos quina és
la meva relació amb ell.
Mica en mica ens hem anat unint més. Gràcies a ell, conec
més el mon de la diversitat funcional, per què? Doncs perquè hem considero una
persona força empatitzadora i amb ganes d’ajudar a persones que necessitin especial
atenció i ell m’ha fet veure lo important que és la vida i de viure cada segon
perquè passa volant. Vaig voler entrar en aquest mon tan magnífic.
També, m’ha
ensenyat que no només ell necessita que estiguem per ell, no, hi ha moltes
persones amb diferents característiques que et reclamen, i a vegades, no ens assabentem.
Hola Anna,
ResponderEliminarEm sembla molt interessant el teu blog, com també bonic per explicar la teva situació familiar. Els serveis que ens has explicat els desconeixia completament, i sincerament ho veig com una alternativa molt bona per la seva inserció a la societat en l'àmbit del treball.
Per altra banda, dir, manifestar, que no entenc encara perquè la societat els anomena discapacitats, ja que tots som iguals i podem fer les mateixes coses.
Hola Marta,
ResponderEliminarPrimerament agrair-te la teva visita pel meu blog i pel comentari en aquesta entrada tan especial per mi.
Volia parlar d'ell i donar-li el protagonisme que es mereix. Me'n alegro que t'hagi servit la informació dels serveis que ofereix el centre ocupacional on ell dedica el seu temps.
D'altra banda, estic d'acord amb tu quan dius que una bona part de la societat encara no està informada ni sensibilitzada sobre aquest col·lectiu.
La meva opinió és que TOTS SOM DISCAPACITATS, tots tenim algo que no sabem fer i necessitem l'ajuda d'altres per portar-ho a terme. El terme discapacitat és un terme discriminatori que mica en mica anem fent que s'anul·li i que hem de treballar-ho encara molt més.
Gràcies de nou Marta, ens veiem per la Facultat